Biblioteca

Biblioteca
"Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps. I fins i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és també els passat nostre, passat d'avui. Acudim a l'obra literària a la recerca de noves o millors dades, d'opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta, respecte al món de què som part. I el que no sigui això, serà perdre el temps; és a dir, perdre el nostre temps". Joan Fuster, Diccionari per a ociosos. 1964

dilluns, 15 de desembre de 2008











EXPOSICIÓ (Altres pobles)

Batea i el seu terme municipal. El repoblament templer (S.XII-XIII) Vol. I: Alanyà i Roig, Josep
Institut d’estudis tarraconenses Ramon Berenguer
IV, Secció d’arqueologia i història, núm.93 Diputació de Tarragona, 1994.

Transcorreguts quatre segles i mig de presència i dominació àrab a les terres de l’Ebre i havent fracassat repetits intents de fer claudicar les fortaleses de Lleida i Tortosa, fou finalment el Comte Ramon Berenguer IV qui arribà a conquerir per les armes cristianes la ciutat de l’Ebre (1148) i la del Segre (1149). Entre els intents fallits, cal fer esment dels atacs que el rei Alfons el Bataller, des d’Aragó i seguit per aragonesos, feia als musulmans de la vall de l’Ebre durant el segle XII, val a dir que amb més rauxa que seny.


Batea i el seu terme municipal. Partides, accidents geogràfics, topònims i camins. Vol.II: Alanyà i Roig, Josep. Institut d’estudis tarraconenses Ramon Berenguer IV. Diputació de Tarragona, 1994.

El terme municipal de Batea s’estén al sud-oest de la província de Tarragona i al nord-est de la comarca, ocupant una gran part de la zona oligocènica depressionària que, en direcció SE-NO, s’inclina progressivament cap a la vall de l’Ebre. El relleu, constituít per turons i lloms allargassats, que alternen amb valls i barrancs de poca profunditat, mostra una escassa nitidesa morfològica. Les altures mitjanes no ultrapassen els 400 metres.


Els costums d’Orta (1296): Serrano Daura, Josep
Ajuntament d’Horta de Sant Joan, 1996.

Les arrels del poblament cristià d’Horta parteixen del llunyà segle XII a redós del moviment de recuperació del territori als musulmans dut a terme sota la iniciativa d’uns monarques que ja ho eren al mateix temps de Catalunya i d’Aragó.

La situació geogràfica d’Horta, frontera entre aquestes dues comunitats generals, i la presència política de les institucions senyorials templàries i de les municipals organitzades pels habitants, donaran lloc a un ordenament jurídic propi.


Cèsar Martinell i la seva època. I Jornades Martinellianes (26, 27 i 28 de juliol del 1999): Maluques i Ferrer, Joan i Melich, Lluís.

Fundació Universitat Catalana d’Estiu. Diputació de Tarragona, Associació Cultural Cèsar Martinell, 2001.

Els dies 26, 27 i 28 de juliol del 1999 se celebraren les Primeres Jornades Martinellianes al Pinell de Brai (Terra Alta), com a culminació de l’Any Martinell. Si l’equip coordinador ja projectà aquestes jornades amb clara ambició científica i intel·lectual, a mesura que s’anaren desenvolupant, ponència rere ponència, quedà cada vegada més clar que calia recollir aquest esdeveniment cultural –sense pràcticament precedents a la comarca de la Terra Alta i amb aportacions d’interès universitari per al conjunt de la nació- en forma de llibre.

Cèsar Martinell i la seva època vol ser la “darrera” aproximació, la més recent, a l’arquitecte vallenc que, amb un treball incansable, deixà una petja tan important a les nostres contrades.


El Celler del Pinell i l’obra d’en Cèsar Martinell: Ber i Sabaté, Ramon
Associació Cèsar Martinell, El Pinell de Brai, 1997.

Ramon Ber ens parla en aquesta obra ben documentada i interessant d’un poble, d’un edifici i d’un home. El poble és el Pinell de Brai, localitat emprenedora, amb la seva gent de caràcter franc i comunicatiu. L’autor ens explica la història i els costums que ha tingut al llarg dels segles. L’edifici consta de quatre naus, una per a molí d’oli i tres per a celler amb grans arcs parabòlics d’una gran bellesa. Els elements que sostenen la coberta també els va resoldre amb arcs que li donen, d’entre totes les seves construccions,

la bellesa i grandiositat que el fan anomenar la “Catedral del Vi”. L’home és Cèsar Martinell i Brunet. Arquitecte que estimava la seva professió i la va exercir amb creativitat, competència tècnica, honestedat i entusiasme.



La Pobla de Massaluca (Terra Alta): Serrano Daura, Josep
Ajuntament de la Pobla de Massaluca, 1994.

Treball hitòric sobre la Pobla, recull de la seva vida passada, des de totes les perspectives històriques que s’han pogut conèixer, fins al s. XIX. El llibre ens explica la formació i evolució del poble i del seu terme en un període extens, i n’intenta trobar els orígens i reconstruir-ne la identitat. Ens aporta dades locals i comarcals que canvien la visió tinguda de la nostra història.


Curiositats i episodis de la història de Vilalba dels Arcs: Monner i Estopinyà, Anton
Hispanidad de Ediciones, S.L.1986.

Documentada tasca d’investigació dividida en tres apartats: Geografia, història i curiositats com per exemple: vestit, gambeto i capa. El gambeto era una capa llarga que arribava fins a mitja cama.





L’Ensenyament primari a Vilalba dels Arcs. Els Centres Escolars 1834-1959: Tormo Benavent, David. Dossiers d’història Terraltenca núm.13, Secció d’Arqueologia del patronat Pro Batea, 2007.

L’ensenyament, l’educació reglada, vista des de la perspectiva actual, és un dels eixos vertebradors de la nostra societat. Malgrat que no sempre s’aconsegueixin els objectius desitjats, l’ensenyament esdevé una eina bàsica de socialització, formant i educant als alumnes com a ciutadans, per tal que puguin conviure en el conjunt de la nostra societat. Per fer-ho, els ensenyants procuren transmetre un seguit de valors que, en l’actualitat, segueixen el model de les llibertats democràtiques.

La qüestió era doncs, saber si la llarg d’aquest dos segles l’ensenyament primari havia perseguit els mateixos objectius. Com funcionava el sistema primari, la base de la piràmide educativa, i quins havien estat els seus problemes eren qüestions que podien donar llum a les actituds i respostes de la societat vilalbina al llarg de dos segles marcats pel conflicte i la violència, des de les guerres carlines fins a l’esclat de la Guerra Civil de 1936.











EXPOSICIONS (GANDESA)



Gandesa: Prades Tena, Jordi
Edicions Cossetània, Valls, 2002.

En cada racó de Gandesa s’hi amaga un passat insospitat, la petjada de la història que ens ha fet poble. Aquest és un resum d’aquesta història escrit a partir de llibres, publicacions, entrevistes i altres fonts documentals, i reflectit en fotografies de la Gandesa d’ahir i la d’avui. És la crònica, la visió particular d’un gandesà més sobre el seu poble.



La carta de poblament de Gandesa: Monner i Estopinyà, Anton
Diputació de Tarragona, 1992.

En la història dels pobles existeixen alguns moments que marquen clarament l’esdevenidor de la vida de llurs habitants. Uns cops són canvis socials produïts per grans migracions, mortaldats generals per guerres o malalties, períodes degrans pluges o sequeres, o metamorfosis econòmiques per causes diverses. Unes altres vegades són guerres que produeixen fam i desolació, generalment per als dos bàndols, però sobretot per al perdedor. I un altre fenomen que ha estat el més impactant en el nostre país és el dels grans canvis produïts per les invasions.


Gandesa i la Fontcalda: Monner, Anton
Diputació de Tarragona, 1995.

Gandesa i la Fontcalda són dues realitats entranyablement unides. La ciutat i el santuari es complementen i s’expliquen mútuament. Això queda ben palès un cop més llegint les pàgines d’aquest llibre.



La Fontcalda. Notes històriques, folklòriques, teològiques i líriques: Manyà, Joan B.
Diputació de Tarragona, 1995.

La Fontcalda ha estat definida com una simfonia d’aigua i roques, composta per Déu a honor de la seva

Mare santíssima. Enormes roquissars de color generalment grisenc amb clapes verdoses, en estrats de posicions variades, estrafolàries: vertyicals, horitzontals, oblíqües, arquejades, etc.


La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa. Els Materials:
Rafel i Fontanals, Núria
Publicacions de la Diputació de Tarragona, 1991.

La necròpolis coneguda amb el nom genèric del Coll del Moro comprèn, en
realitat, tres àrees d’enterrament diferenciades que reben els noms, respectivament, de Calars, Teuler i Maries. La investigació de les mateixes ha passat per etapes diferents: entre els anys 1971 i 1976 s’hi realitzaren diverses campanyes d’excavació a càrrec de Manuel Berges, aleshores director del Museu Arqueològic de Tarragona, i Màrius Ferrer; el 1984 es reprengueren les excavacions, que se centraren en el sector Maries, el menys conegut.




Reculls històrics de la ciutat de Gandesa: Vidal i Font, Joaquim
Ajuntament de Gandesa, 1989.

Recopilació de curiositats per tal de tenir menció de la història de Gandesa: Edificis singulars i importants, Llocs i coses singularitzades dins del terme municipal, Curiositats i coses gandesanes recopilades cronològicament, Curiositats de la història de la ciutat de Gandesa, personatges que cal recordar...





NOVETATS


Anorexia. El camino a la recuperación: Lindsay, Clare.
Ed. Pearson Educación, México, 2002.

La anorexia nerviosa, una afección psicológica, fidiológica y social, hoy en día forma parte de la existencia de muchas jóvenes, destruyendo su salud, su felicidad, sus esperanzas y, en muchos casos, su vida misma. Nunca como ahora, cuando cada vez más y más mujeres se doblegan ante las presiones personales y sociales por estar delgadas, se había hecho tan evidente la necesidad de un libro como éste, lleno de información que, literalmente, puede salvarle la vida.


Anàlisi física del so del fagot: Casadellà i Cunillera, Josep
Col·lecció Premis CIRIT a la Joventut, núm. 26, Barcelona, 2006.

La publicació d’aquest treball d’entre els 70 Premis CIORIT 2005, centrat en aquest bell instrument originari del Renaixement – com ens detalla Josep Casadellà i Cunillera- dóna una idea de l’amplitud temàtica del coneixement, on la recerca és l’element clau per a generar-lo. Tanmateix, sovint es fa una interpretació restrictiva de la recerca, pensant només en la química o la física, per citar alguns exemples clàssics. En canvi, els Premis CIRIT ens donen una imatge més real: insistentment cada any posen de relleu la diversitat de disciplines on es pot du a terme la recerca; els temes arriben a abastar tots els camps de coneixement, des de les humanitats, les arts i els estudis socials, fins a les ciències experimentals i les tecnologies.


El libro de oro de las plantas y los jardines: Valdeón Menéndez, José
Ediciones Nobel, S.A., Oviedo, 2007.

Plan general de la obra: Nombre común, Nombre científico. Una breve introducción, antepuesta al texto general, explica el tipo de planta de que se trata, haciendo alusión a sus principales características y atractivos. Descripción en este apartado se hace una aproximación a los rasgos físicos más sobresalientes de la planta. Cuidados bajo este rótulo se exponen de manera conprensible las principales necesidades de la planta. Consejos.





NOVETATS CIÈNCIES

El mundo de la célula: Becker Wayne M, Kleinsmith Lewis J., Hardin, Jeff
Pearson Educación, S.A., 6ª edición, Madrid, 2007

Texto actual de gran rigor científico y muy fácil de abordar. Los temas se presentan desde los conceptos básicos a los más elaborados, incluyendo detalles de modelos celulares que facilitan la comprensión y numerosas referencias a aspectos celulares y moleculares de la patología. Esto unido a los numerosos, claros y precisos esquemas, hace que sea un libro muy ameno.

En este contexto, podemos considerar que el presente libro representa un texto básico y con un nivel muy adecuado, para las disciplinas de Citología y Biología y Odontología. Igualmente es un excelente libro de consulta para estudiantes de las diplomaturas de Óptica, Físioterapia y Enfermería, entre otras.

El libro incluye un CD que contiene vídeos, cuestiones prácticas por capítulos, resúmenes, glosario, links especializados y un navegador para bases de datos relacionadas con la biología celular.


Hablemos de bioterrorismo: García de los Ríos, José E., Jiménez Gómez, Pedro A.
Ed. Pearson. Alhambra, Madrid, 2007.

El control adquirido sobre los microorganismos patógenos en los últimos 150 años nos ha conducido a un control efectivo de la mayoría de las enfermedades infecciosas en los lugares adonde llegan los métodos de prevención y de tratamiento. El lado oscuro de ese gran conocimiento es el posible uso que se puede hacer de estos seres vivos para causar incapacidad o muerte de forma intencionada.

El bioterrorismo es la liberación de bacterias, virus o toxinas con el propósito de causar daños o matar personal civil. Mientras que un ejército, mediante la guerra biológica, busca una victoria militar, un grupo terrorista lo que necesita es alcanzar notoriedad para su causa y provocar la màxima alarma social.


Gran Atlas del Firmamento: Scagell, Robin
Pearson Educación, S.A., Madrid, 2005.

La guía esencial para la observación del firmamento, con detallados mapas, extraordinarias fotografías y transparencias.


diumenge, 14 de desembre de 2008


Essential Grammar in Use (Gramática básica de la lengua inglesa):
Raym
ond Murphy y Fernando García Clemente
Cambridge University Press, Madrid, Tercera edición, 2008.

El libro consta de 115 unidades sobre distintos aspectos gramaticales. El material se organiza a partir de categorías gramaticales (tiempos verbales, formas interrogativas, artículos, etc.). Lass unidades no están ordenadas según criterios de dificultad y, por tanto, deben usarse de acuerdo con las necesidades de los estudiantes. Cada unidad consta de dos páginas: en la izquierda aparecen las explicaciones con ejemplos y observaciones contrastivas, en la derecha se encuentran los ejercicios correspondientes. El libro es para estudiantes de nivel elemental y va acompañado de un CD-ROM con más ejercicios diferentes a los de las unidades del libro.

dimecres, 19 de novembre de 2008


NOVETATS

Relació de les noves adquisicions per al fons bibliotecari d’aquest primer trimestre.


Llibre dels fets: Jaume I
Bromera, Els Nostres Autors, 54, Valls, 2008.

El rei Jaume I El Conqueridor va nàixer a Montpeller l’any 1208 i va morir a València el 1276. Tingué una vida plena de perills i vicissitudes i, per què no dir-ho, també d’amors.
El Llibre dels fets, un text a mitjan camí entre les memòries i l’autobiografia, narra les gestes militars i polítiques que van donar origen al nostre poble, com també les petites anècdotes i les experiències més íntimes de la vida
quotidiana del monarca. Una obra cabdal que va iniciar, juntament amb les aportacions d’un altre personatge extraordinari com fou Ramon Llull, la literatura feta en la nostra llengua.

La Cabana: Gironès, Josep

XIX Premi literari Vila d’Ascó. Cossetània Edicions, Notes de Color 13, Valls, 2008.

Els Fets de la Fatarella, esdevinguts a finals de gener de 1938, constituïren un dels episodis més punyents de la guerra civil, quan les milícies anarquistes entraren en aquest poble i causaren trenta-dos morts entre la pagesia local. A partir d’aquells dies tràgics, moltes altres persones quedaren marcades per a tota la vida i, més de setanta anys després, el record dels Fets encara és ben viu entre els fatarellencs.

La Cabana és, doncs, una novel·la històrica que s’endinsa, a través de les vicisituds d’una família pagesa, en els diversos punts de partida – alguns ben allunyats en el temps- que desembocaren en una dramàtica concatenació d’esdeveniments que portà unes persones a la mort.

dijous, 13 de novembre de 2008

Exposició de llibres sobre la Comarca

L’exposició monotemàtica de la biblioteca per aquest primer trimestre del curs 2008-09 està centrada en llibres monogràfics sobre diferents aspectes de la comarca de laTerra Alta.

La Terra Alta: Garriga, Josep

Col·lecció Les Comarques de Catalunya, núm.36, Dissenys culturals, 1994.

La Terra Alta és de ben segur una de les comarques més homogènies i cohesionades de Catalunya, no només pel sentiment dels seus ciutadans – orgullosos de sentir-se de la contrada- sinó també per l’última etapa històrica, centrada en els darrers seixanta anys- que no són molts- de desenvolupament en comú i patint les mateixes penúries.



Els parlars de la Terra Alta (1. Estudi Geolingüístic): Navarro Gómez, Pere

Diputació de Tarragona, 1996.

És un treball de microlingüística, que es troba entre l’atles i la monografia dialectal, és a dir, la geolingüística aplicada a una parcel·la del domini. L’interès científic de l’estudi d’aquesta comarca és indiscutible, car 1) és un àrea lateral, on campen preciosos arcaismes; 2) és una cruïlla on s’entrecreuen el nord-occidental, el valencià i l’aragonès; 3) la immigració és nul·la; 4) no havia estat estudiada en el seu conjunt. L’obra, presentada pulcrament, amb profussió de mapes en color – n’hi ha 1.105!-,
farà les delícies dels dialectòlegs, dels te
rraltins i, en general, de tots els sensibilitzats per les meravelles del llenguatge.


Els parlars de la Terra Alta (2. Atles Lingüístic de la Terra Alta (ALTA)): Navarro Gómez, Pere. Diputació de Tarragona, 1996.









Ruta per conèixer la Terra Alta: Estruel i Isern, Miquel

Centre Excursionista Gandesa. Consell comarcal de la Terra Alta, 1990.

Aquest llibre vol donar cos a una guia senzilla i apta per a tothom, fugint de ser un catàleg sistemàtic ni una enciclopèdia, sinó un estímul per a la curiositat i la reflexió sobre la nostra terra; perquè només es pot estimular un país coneixent-lo, i només es pot conèixer un país calcigant-lo.


La Terra Alta a la premsa no diària de l’arxiu municipal de Tortosa: Monlleó i Galcerà, Àngel. Institut d’estudis tarraconenses Ramon Berenguer IV, Diputació de Tarragona, 1993.

Tradicionalment, en la investigació d’història local i comarcal al nostre país, hom troba una gran mancança: l’interès pels estudis d’història contemporània. Encara que el final de la dècada dels seixanta hagi estat el punt d’inflexió de la tendència secular, la realitat ofereix, tanmateix, un veritable dèficit d’aquests tipus de recerques.

L’hemerografia comarcal no presenta un estat més encoratjador. Únicament trobem set publicacions periòdiques terraltines i no són gaire més les dels pobles de les comarques veïnes, cap d’elles – llevat d’El llamp, la Riuada i La Voz del Guadalope- va tenir una durada superior als tres anys. A més a més, és gairebé impossible d’aplegar-ne una col·lecció sencera. Per tot això , és pel que ens hem decidit fer un buidat de les publicacions de les Terres de l’Ebre servades a l’Arxiu Municipal de Tortosa (...) Aquesta recerca que ara us oferim pretèn ser un instrument d’ajut i guia per als possibles futurs investigadors interessats en la nostra història contemporània comarcal i la fita a partir de la qual comencin a endegar-se a la Terra Alta estudis d’aquest tipus.


Arquitectura religiosa i renaixentista a la Terra Alta: esglésies i portalades: Muñoz, Joan-Hilari, Yeguas, Joan. Dossiers d’Història

Terraltenca núm.12. Secció d’Arqueologia del Patronat Pro Batea, 2007.

El llibre permet conèixer una parcel·la atractiva de l’arquitectura ( i de vegades l’escultura arquitectònica) amb profunditat. Un estudi d’arquitectura que ens demostra i verifica axiomes coneguts (per exemple , com escriu Joaquim Garriga, a qui els autors citen amb seny, que també a la Terra Alta bona part de la primera part del segle XVI viu i creix en gòtic,
tot i que a la segona meitat ja es veuen més coses “a la romana”, és a dir, renaixentistes),
però sobretot que disecciona molt bé els principals edificis religiosos.


Balls i danses de les comarques de Tarragona. Vol. 2. “Ribera d’Ebre i Terra Alta”: Bargalló i Badia, Josep

Diputació de Tarragona, 1992.

Foc, gastronomia i tradicions, formen el tríptic sobre el qual es recolza la jota catalana; aquesta jota que al Priorat, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre va tenir una vigència que , malauradament, ha anat decaient fins als nostres dies, en què gairebé s’ha convertit en pura arqueologia. Seria difícil ara i ací d’analitzar les causes que han contribuït a aquesta lamentable desfeta d’una manifestació ben singular de la nostra cultura popular. Bargalló apunta que “la sardana, a poc a poc, anà guanyant terreny fins a desplaçar la jota de les festes populars”. L’autor ha anat recopilant pas a pas les diferents modalitats de la Jota que es ballava al Priorat, a la Terra alta, a la Ribera d’Ebre i a d’altres indrets ha fet possible conservar aquest tresor. Però no n´ha tingut prou a transcriure al paper melodies i coreografies, recollides de viva veu dels darrers testimonis vivents, sinó que ha incorporat aquestes jotes al repertori dels esbarts dansaires i n’ha fet un testimoni vivent.


L’Arquitectura Àuria dels Templers. Terra Alta i Ribera d’Ebre: Gironès Descarrega.

Diputació de Tarragona, Els llibres de la Medusa.

En els pobles de les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre són moltes les pedres que formen part de forma anònima de qualsevol construcció. Altres, ja reclamen la nostra atenció pel fet d’estar ben treballades, mentre que un altre grup són motiu d’admiració pel seu contingut, ja sigui gravat o esculpit.

A la Fatarella, hi ha una pedra que es troba encastada en la brancada dreta de la porta del corral de ca Pilaro, un immoble situat a l’antic perxe de ca la Bufeta i just al darrere de cal Sant, una antiga seu templera. Aquesta pedra – malgrat estar mutilada per unes obres- ens crida poderosament l’atenció pel dibuix que conté. Una vegada analitzat el seu disseny, uns càlculs senzills ens revelen que les seves línies contenen les claus matemàtiques de la secció àuria, els cànons utilitzats pels cavallers de la ordre del Temple en la construcció de les primeres esglésies parroquials de la Terra Alta.

I aquesta comunicació xifrada serà el punt de partida del present treball de divulgació en el qual l’autor aspira a donar a conèixer –tot i que de forma elemental-, la història dels templers, la seva implantació en la zona i el seu particular concepte de l’arquitectura.