Biblioteca

Biblioteca
"Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps. I fins i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és també els passat nostre, passat d'avui. Acudim a l'obra literària a la recerca de noves o millors dades, d'opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta, respecte al món de què som part. I el que no sigui això, serà perdre el temps; és a dir, perdre el nostre temps". Joan Fuster, Diccionari per a ociosos. 1964

dilluns, 15 de desembre de 2008











EXPOSICIÓ (Altres pobles)

Batea i el seu terme municipal. El repoblament templer (S.XII-XIII) Vol. I: Alanyà i Roig, Josep
Institut d’estudis tarraconenses Ramon Berenguer
IV, Secció d’arqueologia i història, núm.93 Diputació de Tarragona, 1994.

Transcorreguts quatre segles i mig de presència i dominació àrab a les terres de l’Ebre i havent fracassat repetits intents de fer claudicar les fortaleses de Lleida i Tortosa, fou finalment el Comte Ramon Berenguer IV qui arribà a conquerir per les armes cristianes la ciutat de l’Ebre (1148) i la del Segre (1149). Entre els intents fallits, cal fer esment dels atacs que el rei Alfons el Bataller, des d’Aragó i seguit per aragonesos, feia als musulmans de la vall de l’Ebre durant el segle XII, val a dir que amb més rauxa que seny.


Batea i el seu terme municipal. Partides, accidents geogràfics, topònims i camins. Vol.II: Alanyà i Roig, Josep. Institut d’estudis tarraconenses Ramon Berenguer IV. Diputació de Tarragona, 1994.

El terme municipal de Batea s’estén al sud-oest de la província de Tarragona i al nord-est de la comarca, ocupant una gran part de la zona oligocènica depressionària que, en direcció SE-NO, s’inclina progressivament cap a la vall de l’Ebre. El relleu, constituít per turons i lloms allargassats, que alternen amb valls i barrancs de poca profunditat, mostra una escassa nitidesa morfològica. Les altures mitjanes no ultrapassen els 400 metres.


Els costums d’Orta (1296): Serrano Daura, Josep
Ajuntament d’Horta de Sant Joan, 1996.

Les arrels del poblament cristià d’Horta parteixen del llunyà segle XII a redós del moviment de recuperació del territori als musulmans dut a terme sota la iniciativa d’uns monarques que ja ho eren al mateix temps de Catalunya i d’Aragó.

La situació geogràfica d’Horta, frontera entre aquestes dues comunitats generals, i la presència política de les institucions senyorials templàries i de les municipals organitzades pels habitants, donaran lloc a un ordenament jurídic propi.


Cèsar Martinell i la seva època. I Jornades Martinellianes (26, 27 i 28 de juliol del 1999): Maluques i Ferrer, Joan i Melich, Lluís.

Fundació Universitat Catalana d’Estiu. Diputació de Tarragona, Associació Cultural Cèsar Martinell, 2001.

Els dies 26, 27 i 28 de juliol del 1999 se celebraren les Primeres Jornades Martinellianes al Pinell de Brai (Terra Alta), com a culminació de l’Any Martinell. Si l’equip coordinador ja projectà aquestes jornades amb clara ambició científica i intel·lectual, a mesura que s’anaren desenvolupant, ponència rere ponència, quedà cada vegada més clar que calia recollir aquest esdeveniment cultural –sense pràcticament precedents a la comarca de la Terra Alta i amb aportacions d’interès universitari per al conjunt de la nació- en forma de llibre.

Cèsar Martinell i la seva època vol ser la “darrera” aproximació, la més recent, a l’arquitecte vallenc que, amb un treball incansable, deixà una petja tan important a les nostres contrades.


El Celler del Pinell i l’obra d’en Cèsar Martinell: Ber i Sabaté, Ramon
Associació Cèsar Martinell, El Pinell de Brai, 1997.

Ramon Ber ens parla en aquesta obra ben documentada i interessant d’un poble, d’un edifici i d’un home. El poble és el Pinell de Brai, localitat emprenedora, amb la seva gent de caràcter franc i comunicatiu. L’autor ens explica la història i els costums que ha tingut al llarg dels segles. L’edifici consta de quatre naus, una per a molí d’oli i tres per a celler amb grans arcs parabòlics d’una gran bellesa. Els elements que sostenen la coberta també els va resoldre amb arcs que li donen, d’entre totes les seves construccions,

la bellesa i grandiositat que el fan anomenar la “Catedral del Vi”. L’home és Cèsar Martinell i Brunet. Arquitecte que estimava la seva professió i la va exercir amb creativitat, competència tècnica, honestedat i entusiasme.



La Pobla de Massaluca (Terra Alta): Serrano Daura, Josep
Ajuntament de la Pobla de Massaluca, 1994.

Treball hitòric sobre la Pobla, recull de la seva vida passada, des de totes les perspectives històriques que s’han pogut conèixer, fins al s. XIX. El llibre ens explica la formació i evolució del poble i del seu terme en un període extens, i n’intenta trobar els orígens i reconstruir-ne la identitat. Ens aporta dades locals i comarcals que canvien la visió tinguda de la nostra història.


Curiositats i episodis de la història de Vilalba dels Arcs: Monner i Estopinyà, Anton
Hispanidad de Ediciones, S.L.1986.

Documentada tasca d’investigació dividida en tres apartats: Geografia, història i curiositats com per exemple: vestit, gambeto i capa. El gambeto era una capa llarga que arribava fins a mitja cama.





L’Ensenyament primari a Vilalba dels Arcs. Els Centres Escolars 1834-1959: Tormo Benavent, David. Dossiers d’història Terraltenca núm.13, Secció d’Arqueologia del patronat Pro Batea, 2007.

L’ensenyament, l’educació reglada, vista des de la perspectiva actual, és un dels eixos vertebradors de la nostra societat. Malgrat que no sempre s’aconsegueixin els objectius desitjats, l’ensenyament esdevé una eina bàsica de socialització, formant i educant als alumnes com a ciutadans, per tal que puguin conviure en el conjunt de la nostra societat. Per fer-ho, els ensenyants procuren transmetre un seguit de valors que, en l’actualitat, segueixen el model de les llibertats democràtiques.

La qüestió era doncs, saber si la llarg d’aquest dos segles l’ensenyament primari havia perseguit els mateixos objectius. Com funcionava el sistema primari, la base de la piràmide educativa, i quins havien estat els seus problemes eren qüestions que podien donar llum a les actituds i respostes de la societat vilalbina al llarg de dos segles marcats pel conflicte i la violència, des de les guerres carlines fins a l’esclat de la Guerra Civil de 1936.











EXPOSICIONS (GANDESA)



Gandesa: Prades Tena, Jordi
Edicions Cossetània, Valls, 2002.

En cada racó de Gandesa s’hi amaga un passat insospitat, la petjada de la història que ens ha fet poble. Aquest és un resum d’aquesta història escrit a partir de llibres, publicacions, entrevistes i altres fonts documentals, i reflectit en fotografies de la Gandesa d’ahir i la d’avui. És la crònica, la visió particular d’un gandesà més sobre el seu poble.



La carta de poblament de Gandesa: Monner i Estopinyà, Anton
Diputació de Tarragona, 1992.

En la història dels pobles existeixen alguns moments que marquen clarament l’esdevenidor de la vida de llurs habitants. Uns cops són canvis socials produïts per grans migracions, mortaldats generals per guerres o malalties, períodes degrans pluges o sequeres, o metamorfosis econòmiques per causes diverses. Unes altres vegades són guerres que produeixen fam i desolació, generalment per als dos bàndols, però sobretot per al perdedor. I un altre fenomen que ha estat el més impactant en el nostre país és el dels grans canvis produïts per les invasions.


Gandesa i la Fontcalda: Monner, Anton
Diputació de Tarragona, 1995.

Gandesa i la Fontcalda són dues realitats entranyablement unides. La ciutat i el santuari es complementen i s’expliquen mútuament. Això queda ben palès un cop més llegint les pàgines d’aquest llibre.



La Fontcalda. Notes històriques, folklòriques, teològiques i líriques: Manyà, Joan B.
Diputació de Tarragona, 1995.

La Fontcalda ha estat definida com una simfonia d’aigua i roques, composta per Déu a honor de la seva

Mare santíssima. Enormes roquissars de color generalment grisenc amb clapes verdoses, en estrats de posicions variades, estrafolàries: vertyicals, horitzontals, oblíqües, arquejades, etc.


La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa. Els Materials:
Rafel i Fontanals, Núria
Publicacions de la Diputació de Tarragona, 1991.

La necròpolis coneguda amb el nom genèric del Coll del Moro comprèn, en
realitat, tres àrees d’enterrament diferenciades que reben els noms, respectivament, de Calars, Teuler i Maries. La investigació de les mateixes ha passat per etapes diferents: entre els anys 1971 i 1976 s’hi realitzaren diverses campanyes d’excavació a càrrec de Manuel Berges, aleshores director del Museu Arqueològic de Tarragona, i Màrius Ferrer; el 1984 es reprengueren les excavacions, que se centraren en el sector Maries, el menys conegut.




Reculls històrics de la ciutat de Gandesa: Vidal i Font, Joaquim
Ajuntament de Gandesa, 1989.

Recopilació de curiositats per tal de tenir menció de la història de Gandesa: Edificis singulars i importants, Llocs i coses singularitzades dins del terme municipal, Curiositats i coses gandesanes recopilades cronològicament, Curiositats de la història de la ciutat de Gandesa, personatges que cal recordar...





NOVETATS


Anorexia. El camino a la recuperación: Lindsay, Clare.
Ed. Pearson Educación, México, 2002.

La anorexia nerviosa, una afección psicológica, fidiológica y social, hoy en día forma parte de la existencia de muchas jóvenes, destruyendo su salud, su felicidad, sus esperanzas y, en muchos casos, su vida misma. Nunca como ahora, cuando cada vez más y más mujeres se doblegan ante las presiones personales y sociales por estar delgadas, se había hecho tan evidente la necesidad de un libro como éste, lleno de información que, literalmente, puede salvarle la vida.


Anàlisi física del so del fagot: Casadellà i Cunillera, Josep
Col·lecció Premis CIRIT a la Joventut, núm. 26, Barcelona, 2006.

La publicació d’aquest treball d’entre els 70 Premis CIORIT 2005, centrat en aquest bell instrument originari del Renaixement – com ens detalla Josep Casadellà i Cunillera- dóna una idea de l’amplitud temàtica del coneixement, on la recerca és l’element clau per a generar-lo. Tanmateix, sovint es fa una interpretació restrictiva de la recerca, pensant només en la química o la física, per citar alguns exemples clàssics. En canvi, els Premis CIRIT ens donen una imatge més real: insistentment cada any posen de relleu la diversitat de disciplines on es pot du a terme la recerca; els temes arriben a abastar tots els camps de coneixement, des de les humanitats, les arts i els estudis socials, fins a les ciències experimentals i les tecnologies.


El libro de oro de las plantas y los jardines: Valdeón Menéndez, José
Ediciones Nobel, S.A., Oviedo, 2007.

Plan general de la obra: Nombre común, Nombre científico. Una breve introducción, antepuesta al texto general, explica el tipo de planta de que se trata, haciendo alusión a sus principales características y atractivos. Descripción en este apartado se hace una aproximación a los rasgos físicos más sobresalientes de la planta. Cuidados bajo este rótulo se exponen de manera conprensible las principales necesidades de la planta. Consejos.





NOVETATS CIÈNCIES

El mundo de la célula: Becker Wayne M, Kleinsmith Lewis J., Hardin, Jeff
Pearson Educación, S.A., 6ª edición, Madrid, 2007

Texto actual de gran rigor científico y muy fácil de abordar. Los temas se presentan desde los conceptos básicos a los más elaborados, incluyendo detalles de modelos celulares que facilitan la comprensión y numerosas referencias a aspectos celulares y moleculares de la patología. Esto unido a los numerosos, claros y precisos esquemas, hace que sea un libro muy ameno.

En este contexto, podemos considerar que el presente libro representa un texto básico y con un nivel muy adecuado, para las disciplinas de Citología y Biología y Odontología. Igualmente es un excelente libro de consulta para estudiantes de las diplomaturas de Óptica, Físioterapia y Enfermería, entre otras.

El libro incluye un CD que contiene vídeos, cuestiones prácticas por capítulos, resúmenes, glosario, links especializados y un navegador para bases de datos relacionadas con la biología celular.


Hablemos de bioterrorismo: García de los Ríos, José E., Jiménez Gómez, Pedro A.
Ed. Pearson. Alhambra, Madrid, 2007.

El control adquirido sobre los microorganismos patógenos en los últimos 150 años nos ha conducido a un control efectivo de la mayoría de las enfermedades infecciosas en los lugares adonde llegan los métodos de prevención y de tratamiento. El lado oscuro de ese gran conocimiento es el posible uso que se puede hacer de estos seres vivos para causar incapacidad o muerte de forma intencionada.

El bioterrorismo es la liberación de bacterias, virus o toxinas con el propósito de causar daños o matar personal civil. Mientras que un ejército, mediante la guerra biológica, busca una victoria militar, un grupo terrorista lo que necesita es alcanzar notoriedad para su causa y provocar la màxima alarma social.


Gran Atlas del Firmamento: Scagell, Robin
Pearson Educación, S.A., Madrid, 2005.

La guía esencial para la observación del firmamento, con detallados mapas, extraordinarias fotografías y transparencias.


diumenge, 14 de desembre de 2008


Essential Grammar in Use (Gramática básica de la lengua inglesa):
Raym
ond Murphy y Fernando García Clemente
Cambridge University Press, Madrid, Tercera edición, 2008.

El libro consta de 115 unidades sobre distintos aspectos gramaticales. El material se organiza a partir de categorías gramaticales (tiempos verbales, formas interrogativas, artículos, etc.). Lass unidades no están ordenadas según criterios de dificultad y, por tanto, deben usarse de acuerdo con las necesidades de los estudiantes. Cada unidad consta de dos páginas: en la izquierda aparecen las explicaciones con ejemplos y observaciones contrastivas, en la derecha se encuentran los ejercicios correspondientes. El libro es para estudiantes de nivel elemental y va acompañado de un CD-ROM con más ejercicios diferentes a los de las unidades del libro.