dimarts, 17 de febrer del 2009

Tastets: El vigilant en el camp de sègol


Els que ara llegiu "El vigilant" potser no sabeu que acabeu d'entrar en un grup gairebé privilegiat de lectors: els d'una de les novel·les més llegides i discutides dels nostres temps, un text envoltat d'una certa llegenda. Sabíeu que el seu autor sempre va fugir de les càmeres i de l'èxit? Que no ha concedit mai una entrevista? Sempre s'ha amagat. Fins al punt que acaba de complir 90 anys i ningú sap si és viu o mort. Ningú no en sap res. Alguns us diran que la novel·la es va fer famosa després de la mort de John Lennon (el seu assassí, la duia a la butxaca quan va ser detingut); altres asseguren que l'únic mèrit de l'obra és haver criticat alguns dels fonaments de la societat americana en un moment en què eren els grans herois salvadors de la societat occidental després de la segona guerra mundial. Deixant de banda les opinions dels altres, ara que la llegiu podeu dir-hi la vostra. Holden Caulfield diu coses genials, que no deixen indiferent.

Algunes "perles" de Holden:

"Va començar a netejar-se les remaleïdes ungles amb la punta d'un misto. Sempre s'estava netejant les ungles. Tenia gràcia, en realitat. Les seves dents semblaven florides, i sempre tenia les orelles brutes com la tinya, però sempre s'estava netejant les ungles. Suposo que pensava que això el feia ser un tio molt net."



“Sempre estava demanant favors a tothom. Aquests paios que es pensen tan ben plantats o molt importants són tots iguals. Com es consideren els millors del món creuen que tots els admirem moltíssim i que ens morim per fer alguna cosa per ells.”


Ara us toca a vosaltres, lectors de 3r d'ESO, citar alguna frase de Holden que us haja impactat: per divertida, per crítica, per sentida... Va, ara us toca dir-hi la vostra.

3 comentaris:

  1. El vigilant en el camp de sègol ha estat un llibre molt bo, però és una mica trist i decepcionant. Realment és un d'aquets llibres que quan l'acabes de llegir no et deixa com si res, sinó que et fa reflexionar.
    Crec que ha estat una bona elecció de fens llegir aquet llibre als alumnes de tercer.
    Perquè sincerament, penso que val la pena llegir-lo.

    ResponElimina
  2. El vigilant en el camp de sègol ha estat un llibre molt bo, però és una mica trist i decepcionant. Realment és un d'aquets llibres que quan l'acabes de llegir no et deixa com si res, sinó que et fa reflexionar.
    Crec que ha estat una bona elecció de fens llegir aquet llibre als alumnes de tercer.
    Perquè sincerament, penso que val la pena llegir-lo.

    mercè clua juanós.

    ResponElimina
  3. Al principi aquest llibre, m'agradava molt poc,.. Per què ho explica tot massa detalladament i es repeteix contínuament. Però quan l'acabes, te'n adones de moltes coses.
    Penso també que és un llibre que quan te l'acabes de llegir et deixa molt deprimit. La vida que porta, els seus pensaments, la seva visió cap al món, les seves poques ganes de relacionar-se amb la gent i de fer coses noves... Etc. Apart que és un noi molt contradictori que no sap el que vol i a la vegada sembla que ho tingui molt clar. Però deixant apart això, l'autor està molt posat amb el paper i reflexa molt bé els seus sentiments, suposo que és per això que m'ha agradat més.
    Es adequat llegir-lo a 3er.

    ResponElimina