Biblioteca

Biblioteca
"Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps. I fins i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és també els passat nostre, passat d'avui. Acudim a l'obra literària a la recerca de noves o millors dades, d'opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta, respecte al món de què som part. I el que no sigui això, serà perdre el temps; és a dir, perdre el nostre temps". Joan Fuster, Diccionari per a ociosos. 1964

diumenge, 2 d’abril de 2017

Vora la mar de Jacint Verdaguer

L'Elionor - Miquel Martí i Pol

L'encís que fuig, Maria Antònia Salvà

De sobte el foc (Miquel Martí i Pol)

Els amants - Vicent Andrés Estellés

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella. J.V. Foix

La Balada de la Garsa i l'Esmerla

''Tot l'enyor de demà''

La via verda

La via verda

Descobrint la Terra Alta

divendres, 31 de març de 2017

El Fugitiu (M. Martí i Pol)

L'encís que fuig (Maria Antònia Salvà)

"Vinyes verdes vora el mar" Josep Maria de Segarra

VORA LA MAR N'HI HA UNA DONZELLA

A una hermosa dama... (rector de Vallfogona)

La ciutat llunyana

Vora la mar - Jacint Verdaguer.

L'ELIONOR (M. Martí i Pol)

La cambra de la tardor (Gabriel Ferrater)

dijous, 30 de març de 2017

Cançoneta incerta, de Josep Carner

"A una hermosa dama de cabell negre..." (Rector de Vallfogona)

"L'ENCÍS QUE FUIG" de M. Antònia Salvà

L'Elionor (Miquel Martí i Pol)

T'escric amb neu, Miquel...

Romanço (M. Martí i Pol)

Nosaltres, ben mirat (M. Martí i Pol)

El toll del vidre

Mai tindrem...

La Fontcalda i el riu Canaletes

Estima els Ports!!!

Sortida a la Serra de Cavalls

Una Fontcalda més verda

El riu Canaletes

Balada (Miquel Martí i Pol)

L'amor jugava a perdre's - Miquel Martí i Pol

De sobte el foc - Miquel Martí i Pol

Tràiler La plaça del Diamant

dijous, 23 de març de 2017

DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2017



 EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA A L'INSTITUT TERRA ALTA. 21 de març del 2017

Alumnes i professors llegeixen en nou llengües diferents «La poesia» d'Antònia Vicens.
Aquest acte és símbol de la poesia com a art universal, que no entén ni de límits ni de fronteres lingüístiques.